8.11.13

L’altre dia parlava de “Canción Mixteca”, París, Texas i Harry Dean Stanton i ho feia motivat pel visionat recent al Festival In-Edit del film Harry Dean Stanton: Partly Fiction. La pel·lícula, molt recomanable, m’ha fet reconciliar amb “Everybody’s Talkin’” gràcies a l’emocionant interpretació que en fa l’actor. La versió de Nilsson em carrega bastant, segurament per sobreexposició, present fins i tot en anuncis de pernil dolç. Haver fet les paus amb la cançó m’ha fet recuperar, a més, la font original, el seu autor: Fred Neil.
Fill d’un representant dels icònics jukeboxs Wurlitzer, Neil va estar aleshores vinculat amb la música de petit. La seva trajectòria com a cantautor és elogiada però no tant reconeguda massivament com la seva vessant de compositor per altres intèrprets: a l’èxit d’ “Everybody’s Talkin’” arran de la pel·lícula Midnight Cowboy cal sumar el “Candy Man” per a Roy Orbison o el “Come Back Baby” per a Buddy Holly. Així que cal reivindicar que Fred Neil té almenys un parell de discos com a intèrpret excel·lents. Un d’ells és Bleecker And McDougal, un disc de folk amb presència ocasional de guitarra elèctrica, coetani del Bringing It All Back Home de Bob Dylan, que pren el nom d’una cruïlla de carrers del Village novaiorquès. L’altre, el seu successor, de títol homònim, és el que conté la versió original d’”Everybody’s Talkin’” i una joia que marcaria el futur de Neil: “The Dolphins”. A banda de ser una cançó monumental que, com em va dir el G., es pot emparentar amb Scott Walker, anticipa el que seran els protagonistes de la seva vida en comptes de la música. Sí, Fred Neil, poc amant de la faràndula, va anar abandonant paulatinament les cançons a inicis dels 70s amb trenta i pocs anys i es va dedicar a la defensa i estudi dels dofins. El seu retir només va ser interromput esporàdicament per uns pocs concerts, la majoria de caràcter benèfic, produint-se la seva darrera aparició dalt d’un escenari el 1981 i com a personatge secundari de la vetllada. Va morir dues dècades després, de causes naturals, a Summerland Key, al sud de Florida, al bell mig del Carib on residia des de feia temps, ben a prop dels seus amics cetacis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada