Primavera del 2012. Més o menys al mateix temps, dos dels músics més representatius del moment, Ariel Pink i Dean Blunt, aquest darrer junt amb la que aleshores era la seva sòcia Inga Copeland, publiquen sengles versions de “Baby”, de Donnie & Joe Emerson, dos germans de les praderies interiors de l’estat de Washington. Es tracta d’una fascinant balada de blue-eyed-soul de baixa fidelitat inclosa a “Dreamin’ Wild” (1979), l’únic disc que van publicar. Quelcom força obscur, un delicatessen per a connoisseurs de nivell avançat fins que el segell Light In The Attic el va reeditar l’any passat. Abans d’aquesta reivindicació, la inclusió de la versió original a un recopilatori difós per la banda Memoryhouse el 2010 es pot fixar com la porta d’entrada de la present generació a la joia oculta que ens ocupa.
Com van arribar Memoryhouse a conèixer Donnie & Joe Emerson és quelcom que m’interessa poc, no sigui que la realitat sigui insípidament prosaica i resti misteri a tot plegat. I és que és curiós com de cop i volta es reflota una gemma oblidada durant trenta anys i fa fortuna. No n’hi ha prou amb una cojuntura estètica favorable, afí, en sincronia. Hi intervé decisivament una concatenació d’atzars i això és el que ho fa fascinant: és incontrolable i té una força major que la que qualsevol pla de marqueting pugui predissenyar. I això fa pensar… quin serà el proper “Baby” amb que toparé? Sempre he fantasejat amb una eina hipersofisticada que et detecti a priori les cançons, novel·les o pel·lícules que ni tan sols coneixes però que infal·liblement t’impactaran positivament quan t’hi capbussis. No és una web ni un software complex, penso més en un electrodomèstic autònom, trideimensional i amb una estètica per definir. O potser millor, un servei postal ordinari, sense remitent, que de tant en tant arriba a la bústia de casa i et fa pujar corrent les escales sense saludar els veins al replà perquè estàs massa abstret fantasejant amb el que t’espera.
"Baby" per Donnie & Joe Emerson, per Ariel Pink's Haunted Graffiti i per Dean Blunt & Inga Copeland (batejada aquí com a 2).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada