Va treure el tema el J. ahir mateix. Veronica Lake. Per què fascina tant Veronica Lake? Sobretot quan tens recent la magnífica Los Viajes de Sullivan, és clar. Probablement part de la gràcia de la posseïdora d’una de les millors cabelleres de l’història del cinema és que almenys avui remet pràcticament a una sola pel·lícula (avís: no he vist “Me casé con una bruja”, però diria que en l’imaginari cinèfil col·lectiu es troba lluny de l’obra mestra de Preston Sturges). Tres quarts del mateix passa amb un altre dels meus rostres femenins preferits dels anys 40: Jane Greer, fascinant femme fatal a Out of The Past de Jacques Tourneur. Ambdues són dues dones fantàstiques, dos grans encerts de càsting, però pràcticament dos one hit wonder interpretatius, amb filmografies curtes o almenys curtes en títols rellevants. I això, com deia, té el revers positiu. D’aquesta manera ens resulta més fàcil fondre-les amb el seu personatge de referència, transformar-les en icones. Formen part d'un territori mític, desconnectat de la realitat, ni tan sols de la realitat de Hollywood, en que és fàcil imaginar-se a Lauren Bacall o Ava Gardner freqüentant festes sumptuoses en mansions de productors podrits de calés. La Bacall i la Gardner, en els nostres caps, són tants personatges que acaben sent per, damunt de tot. la Bacall i la Gardner. Dues actrius. Amb gran magnetisme i totes les virtuts que se’ls vulguin atribuir, però només unes actrius, per tant unes dones. La Lake i la Greer, en canvi, són ombres.
I ara arriba el moment de fer volar la imaginació: qui seran les Veronica Lake o Jane Greer d’aquestes dècades més recents? Quines seran les actrius que quedaran associades majoritàriament a un o dos papers rotunds, icònics, estèticament vigents amb el pas de les dècades? De, per exemple, Nastassja Kinski es recordarà sobretot el seu gloriós jersei vermellós de París, Texas, malgrat Tess i Catpeople? I tindrà aquesta imatge suficient força per el 2042 seguir fascinant postadolescents? I de Cybill Shepherd? Prevaldrà Luz de Luna, Taxi Driver o la seva imatge radiant a The Last Picture Show? Se m’acudeixen dos noms més que m’agradaria que el pas del temps fes justícia amb elles i les situés com a mites més o menys de culte, com a cànons efímers de la dona de ficció dels noranta: una, la Mia Kirshner d’Exotica i la meravellosa escena de found footage de La Dalia Negra, l’irregular pel·lícula de Brian De Palma; i dues, la Sherilyn Fenn de Twin Peaks. Audrey Horne. Bé, de fet em serveix el triumvirat sencer de la sèrie de Lynch, també amb Lara Flynn Boyle i Mädchen Amick, les tres juntes a la cèlebre portada de Rolling Stone d’octubre de 1990.
I ara arriba el moment de fer volar la imaginació: qui seran les Veronica Lake o Jane Greer d’aquestes dècades més recents? Quines seran les actrius que quedaran associades majoritàriament a un o dos papers rotunds, icònics, estèticament vigents amb el pas de les dècades? De, per exemple, Nastassja Kinski es recordarà sobretot el seu gloriós jersei vermellós de París, Texas, malgrat Tess i Catpeople? I tindrà aquesta imatge suficient força per el 2042 seguir fascinant postadolescents? I de Cybill Shepherd? Prevaldrà Luz de Luna, Taxi Driver o la seva imatge radiant a The Last Picture Show? Se m’acudeixen dos noms més que m’agradaria que el pas del temps fes justícia amb elles i les situés com a mites més o menys de culte, com a cànons efímers de la dona de ficció dels noranta: una, la Mia Kirshner d’Exotica i la meravellosa escena de found footage de La Dalia Negra, l’irregular pel·lícula de Brian De Palma; i dues, la Sherilyn Fenn de Twin Peaks. Audrey Horne. Bé, de fet em serveix el triumvirat sencer de la sèrie de Lynch, també amb Lara Flynn Boyle i Mädchen Amick, les tres juntes a la cèlebre portada de Rolling Stone d’octubre de 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada